UNA IMATGE DIU MÉS QUE MIL PARAULES

He escollit aquesta obra, perquè m’ha cridat l’atenció. No és la obra d’alegria, més aviat et dona a entendre tristesa, desesperació...

Els colors són vius, la noia està assentada i recolzada a la paret d’unes escales que podrien ser, sense cap problema, les de casa seva.

Ella pot estar pensant moltes coses, milers de pensaments la poden absorbir, milers i milers. Es sent trista, sola, dolguda perquè les reflexions és mengen el seu cervell mentre espera a algú que la vingui a buscar, i el temps és fa etern.

Obra de Joan Mateu

LES COSES PASSEN PER ALGUNA RAÓ, AQUEST, ÉS EL MEU LEMA.

“Les coses passen per alguna raó” és una oració que m’ajuda. Pensareu, com una oració pot ajudar? Doncs si, gràcies a aquesta frase de 6 paraules, no em “derrumbo” quan passa algú que no m’agrada, que no volia que sortís així, etc.

Aquesta frase me la va dir la meva àvia quan un dia estava enfadada perquè no havia pogut anar a un concert que em feia molta il·lusió. Ara, em paro a pensar, i sí, ella té tota la raó, com em podia enfadar per no poder anar a un concert quan n’hi hauran molts més, i potser de millors i tot. Així que gràcies a ella, que em va ensenyar aquesta frase construïda per 26 lletres i 6 paraules, em se agafar les coses molt més bé i d’una altre manera.

Així que sempre em dic: “Berta, les coses passen per alguna raó” i somric al recordar-ho.

A vegades cal mirar algunes de les nostres mil qualitats.

Sempre ens torturem pensant amb defectes que tenim, però, i si ens parem a pensar les nostres qualitats?

Una de les meves qualitats és que se escoltar, se escoltar a la gent quan necessiten parlar i que els escoltin, jo sempre intento ser allà per ajudar –los, i crec que ho aconsegueixo. Saben que poden contar amb mi, que no els traicionaré, que no els hi faré pas mal. Crec que per això quan necessiten quelcom recorren a mi.

Una de les meves altres qualitats és que sóc molt riallera, però quan dic molt és molt. No hi ha dia que no m’entri un atac de riure. Tan estan sola davant de l’ordinador i veure una cosa que em faci gràcia tan com estan amb les amigues i que et facin riure, això no te preu.

Conèixer a gent nova? M’encanta, fer nous amics, això mai està de mes. Trobo que està be tenir les portes obertes per fer noves amistats. Coneixes a gent diferent, gent especial, gent que potser ni et va ni et be, però mai, mai, mai, està de mes coneixe’ls.

Temps i Temps ( Andreu Josep Maria)

http://www.youtube.com/watch?v=3mJ35FIlFiQ

Moments que mai s'obliden!

És difícil resumir els moments de felicitats que hi ha hagut a la meva vida fins el dia d’avui. Però escoltant música m’endinso en el meu món i llavors és quan aconsegueixo, o be intento de que em surti tot ben lligat per descriure aquells moments els quals m'han fet feliç.

Aquells moments de quan ets petits i la teva infància està plena de bogeries. Un dels meus casos era amb els meus cosins a casa l’àvia. Els hi dèiem en els nostres pares que anàvem a jugar, quan en realitat el que fèiem era jugar amb la palla de l’estable, construir casetes amb ella, o be saltàvem d’un bloc de palla a un altre. No era saltar a la mateixa altura, m’explico, hi havia una plataforma on deixaven allà la palla, llavors també hi havia blocs a terra, nosaltres amb una escala ens enfilàvem a la plataforma on estava la palla i saltàvem a baix a sobre d’ella, és a dir de la palla. Allò era molt divertit per nosaltres, fins que va arribar el dia en que els nostres pares ens van descobrir. La nostra sorpresa va ser que no ens vam endur cap “bronca”, tots vam riure molt, però ens van dir que vigiléssim que ens podíem fer mal. Són moments que mai s'obliden. I ara, cada cop que veig les bales de palla, em recorda aquells moments, aquells magnífics moments.

Aquell dia en que el meu germà i jo vam ser els protagonistes d'un dia diferent a tots els altres, be tots els dies són diferents, no n'hi ha cap que sigui igual, però em refereixo en el dia en que vam fer la comunió. Tan un com l'altre estàvem nerviosos ja que ens vindria a veure gran part de la família, però per altre part estàvem contents, molt contents. Un cop acabada la missa vam anar a dinar amb tota la família, va anar molt be, i ens ho vam passar genial. Si em diguessin per repetir el dia no en dubtaria n'hi un instant a dir que sí.

Sortir amb pijama al carrer i desfilar. Qui ho diria? Si la veritat és que jo tampoc em ves imaginat mai que hauria de sortir amb pijama al carrer i desfilar per els carrers de Palafrugell. Al principi ho veia ridícul, bueno el principi i no tant al principi, la veritat. Peró quan ja era amb els de la colla, ja em sentia millor. Va arribar al moment en que ens tocava sortir a nosaltres, vam posar tota la energia i il·lusió per què ens sortís tot tal com ens sortia en els assajos. Vam acabar la ruta, i tots estàvem ben orgullosos amb el nostra treball. Vam haver d'esperar fins la nit per saber els resultats. Fins que per fi va arribar el moment, i si, vam tenir un molt bon resultat. Vam quedar primers i anant amb pijama!! Si esque per passar-t'ho be, no has de portar una disfressa de gaires diners, sinó amb un simple pijama ja pots quedar primer, no era aixo el mes important, el mes important era haver participat i haver disfrutat.

Recordo quan el cap em va donar una volta i vaig pensar en posar-me lentilles, va ser una de les millors idees que havia pogut tenir fins avui. No vaig dubtar ni un moment en parlar-ho amb els meus pares i llavors consultar-ho a l’oculista. Vaig estar molt contenta de la resposta, suposo que dient això ja us imaginareu que em van dir, em van dir que si però que hauria de ser molt responsable. La veritat és que després de dir-me això vaig estar uns dies insegura, be a vegades soc una mica insegura, però jo sabia que me’n sortiria. I no anava pas mal encaminada. Vaig anar a l’òptica per acostumar-me, va anar molt bé, i per fi va arribar el dia en que em van ensenyar a posar-me-les. I va ser qüestió de poques horetes. I des de llavors que porto les lentilles. Aquella decisió va ser genial!

Be a tothom li agrada treure una bona nota a l'institut, a les acadèmies... Personalment treure una bona nota m'omple, m'omple d'alegria, d' il·lusió per seguir, per continuar estudiant i poder treure una bona nota a la selectivitat per poder fer la carrera que desitgi.

Tot aixo i molt mes son grans experiències viscudes, que marquen molt la meva vida.

Postdata: t'estimo

Autora; Cecilia Aherm (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cecelia_Ahern)

Títol; Postdata: t’estimo

Editorial; Columna

Any de publicació; 2006

Postdata: t’estimo és una novel·la d’amor.

PETIT RESUM

La Holly i en Gerry són una parella perfecta. Nòvios des de l’institut, s’estimen com si no poguessin viure l’un sense l’altre. Fins que n dia passa l’impensable: en Gerry contreu una greu malaltia i mor. A la Holly li sembla que la vida ja no té sentit, però al cap de poc temps rep un misteriós paquet i en obrir-lo descobreix que, abans de morir, en Gerry li ha deixat unes cartes, un a per a cada mes, amb instruccions sobre coses que ha de fer per sortir-se’n. Totes les cartes tenen com a signatura “Postdata: t’estimo”.
El resum està tret del mateix llibre.

La raó per la qual vaig triar aquest llibre n’és una de senzilla, buscava un llibre d’amor i que m’atrapes, és a dir que m’enganxes, i aquet llibre ho va aconseguir.

Si hagués d’avaluar el llibre amb una nota, ja tindria un deu de la meva part.

Postdata: t’estimo el recomanaria a la gent que li agraden les novel·les d’amor, ja que com he dit abans el llibre tracta sobre aquest tema.

Nuit noire

Une nuit noire,une jeune fille seule joue au basket. Tout à coup elle a perdu le ballon et s'est introduit dans le bois pour le chercher. Soudain elle a entendu une voix très grave, elle a peur de l'homme mystérieux .Elle a entendu des pas derrière elle. Joana a commencé à courir mais les pas derrière elle sont de plus en plus rapides, ils sont terrifiants, il est impossible de se libérer d'eux.

Elle entend aussi des voix.

Joana pense que tout est imaginaire,elle veut vérifier mais elle a peur, très peur , peur de se retourner et de voir un homme mystérieux, terrifiant...Elle décide de ne pas se retourner et de courir,mais elle est très fatiguée,elle ne court plus si vite et chaque fois elle entend le bruit de plus en plus fort et de plus en plus prés d'elle.

Cette situation lui fait de plus en plus peur.

Soudain, elle a aperçut une petite maison au milieu du bois ,elle a décidé d'entrer mais la porte est fermée, il est impossible de l'ouvrir.

Joana est désespérée ,elle a une peur bleue d’être tuée, elle a peur de l'homme qui peut- être un assassin .

Elle s'est arrêtée et n'entend plus les pas, mais tout à coup l'homme l'a attrapée .

*

Una nena que llegeix un llibre, per què el llegeix us preguntareu. El llegeix per descobrir; per conèixer coses noves, ideologies diferents. El llegeix per intentar trobar-se en aquelles paraules d’amor, per crear, per ensenyar als altres tot allò que ha après; per aprendre més de ella mateixa. Potser fins i tot per ser més feliç; per enamorar-se; per aprofitar tot allò que té i el que no té; per aprendre a ballar sota la pluja.I tot això es pot aconseguir amb unes paraules?

EXPERIMENT DE FÍSICA (DEURES DE NADAL)

MATERIAL:

-         Bol

-         Aigua

-         Sal

-         Sucre

-         Café o Nescafé

-         Got o pot

-         Paper film

-        Un petit pes (espelma)

PROCEDIMENT:

Agafem el bol i just al mig  i col·loquem el got o el pot, seguidament tirem l’aigua, la sal, el sucre, el Café (o Nescafé) al bol no al got i ho mesclem tot. Un cop mesclat tapem el bol amb el paper film (transparent) i hi col·loquem el petit pes, en aquest cas una espelma, i fem que coincideixi amb el centre del got. Llavors ho deixem reposar uns quants dies a un lloc que li toqui el sol. El cap d’uns dies ho mirem, i si ho hem fet be, podrem comprovar com l’aigua s’ha evaporat i s’ha quedat una mica en el paper film i ha anat lliscant fins arribar al got, i allà ha quedat l’aigua neta (si ha sortit be). 

(Aixis es com queda al cap d'uns dies havent estat al sol.)