Moments que mai s'obliden!

És difícil resumir els moments de felicitats que hi ha hagut a la meva vida fins el dia d’avui. Però escoltant música m’endinso en el meu món i llavors és quan aconsegueixo, o be intento de que em surti tot ben lligat per descriure aquells moments els quals m'han fet feliç.

Aquells moments de quan ets petits i la teva infància està plena de bogeries. Un dels meus casos era amb els meus cosins a casa l’àvia. Els hi dèiem en els nostres pares que anàvem a jugar, quan en realitat el que fèiem era jugar amb la palla de l’estable, construir casetes amb ella, o be saltàvem d’un bloc de palla a un altre. No era saltar a la mateixa altura, m’explico, hi havia una plataforma on deixaven allà la palla, llavors també hi havia blocs a terra, nosaltres amb una escala ens enfilàvem a la plataforma on estava la palla i saltàvem a baix a sobre d’ella, és a dir de la palla. Allò era molt divertit per nosaltres, fins que va arribar el dia en que els nostres pares ens van descobrir. La nostra sorpresa va ser que no ens vam endur cap “bronca”, tots vam riure molt, però ens van dir que vigiléssim que ens podíem fer mal. Són moments que mai s'obliden. I ara, cada cop que veig les bales de palla, em recorda aquells moments, aquells magnífics moments.

Aquell dia en que el meu germà i jo vam ser els protagonistes d'un dia diferent a tots els altres, be tots els dies són diferents, no n'hi ha cap que sigui igual, però em refereixo en el dia en que vam fer la comunió. Tan un com l'altre estàvem nerviosos ja que ens vindria a veure gran part de la família, però per altre part estàvem contents, molt contents. Un cop acabada la missa vam anar a dinar amb tota la família, va anar molt be, i ens ho vam passar genial. Si em diguessin per repetir el dia no en dubtaria n'hi un instant a dir que sí.

Sortir amb pijama al carrer i desfilar. Qui ho diria? Si la veritat és que jo tampoc em ves imaginat mai que hauria de sortir amb pijama al carrer i desfilar per els carrers de Palafrugell. Al principi ho veia ridícul, bueno el principi i no tant al principi, la veritat. Peró quan ja era amb els de la colla, ja em sentia millor. Va arribar al moment en que ens tocava sortir a nosaltres, vam posar tota la energia i il·lusió per què ens sortís tot tal com ens sortia en els assajos. Vam acabar la ruta, i tots estàvem ben orgullosos amb el nostra treball. Vam haver d'esperar fins la nit per saber els resultats. Fins que per fi va arribar el moment, i si, vam tenir un molt bon resultat. Vam quedar primers i anant amb pijama!! Si esque per passar-t'ho be, no has de portar una disfressa de gaires diners, sinó amb un simple pijama ja pots quedar primer, no era aixo el mes important, el mes important era haver participat i haver disfrutat.

Recordo quan el cap em va donar una volta i vaig pensar en posar-me lentilles, va ser una de les millors idees que havia pogut tenir fins avui. No vaig dubtar ni un moment en parlar-ho amb els meus pares i llavors consultar-ho a l’oculista. Vaig estar molt contenta de la resposta, suposo que dient això ja us imaginareu que em van dir, em van dir que si però que hauria de ser molt responsable. La veritat és que després de dir-me això vaig estar uns dies insegura, be a vegades soc una mica insegura, però jo sabia que me’n sortiria. I no anava pas mal encaminada. Vaig anar a l’òptica per acostumar-me, va anar molt bé, i per fi va arribar el dia en que em van ensenyar a posar-me-les. I va ser qüestió de poques horetes. I des de llavors que porto les lentilles. Aquella decisió va ser genial!

Be a tothom li agrada treure una bona nota a l'institut, a les acadèmies... Personalment treure una bona nota m'omple, m'omple d'alegria, d' il·lusió per seguir, per continuar estudiant i poder treure una bona nota a la selectivitat per poder fer la carrera que desitgi.

Tot aixo i molt mes son grans experiències viscudes, que marquen molt la meva vida.