LE FORÊT SOLITAIRE

Il est 9 heures du soir. Tout est sombre. La forêt est solitaire.

Je suis perdue dans la forêt, seule. Je commence à trembler, j’ai peur, j’ai froid.

Je vois une lumière. Je suis allée. Plus je marche vers la lumière, plus elle est loin.

J’entend des pas derrière moi. Je ne me suis pas retournée. J’accélère le pas. J’ai peur.

J’entends des voix derrière moi.  J’essaie d’entendre ce qu’ils disent, si les voix sont connues, mais non, les voix sont inconnues.

J’ai commencé à courir, mais je suis tombée, j’essaie de me lever, mais je ne peux pas. Les hommes s’approchent. Finalement je me relève et je recommence à courir.

J'ai vu une maison et je n'ai pas hésité à y aller et me cacher.

C’est ainsi que je me suis caché des hommes.

UNA MIRADA HO DIU TOT

Un sentit, un sentit en que pots veure, observar, contemplar, descobrir... els ulls.

Els meus ulls són molt importants per mi, com totes les altres parts del cos, però ells criden l’atenció.

Quan estic trista, contenta, feliç, emocionada ... mirant els meus ulls ho pots saber, diuen molt de mi.

Ells són els meus prismàtics per poder observar i contemplar el que m’envolta, descobrir noves coses...

Els meus ulls són d’un color blau a vegades més clars o més foscos. Encara que em canviïn de color segueixo expressant el mateix.

Adoro els meus ulls encara que em fagin la guitza tinguèn miopia, però per sort hi ha solucions, com posar-me ulleres o lentilles.

Ens podem comunicar amb la mirada,  tenim diferents tipus com: la seductora (per tontejar amb una altre persona), la paranoica (expressa desconfiança i temor), la buida (poc expressiva), l’esquiva (tenir una certa  por de ser descobert o reconegut per alguna cosa), la trista (quan estàs trist), l’amorosa (quan estàs enamorada) i moltes mes.

Tot el que pot arribar a significar mirar per una finestra...

Un món? El meu món?
Doncs... el meu món vist des d'una simple finestra, una finestra qualsevol per molts però per mi, té un gran significat, un lloc per pensar, reflexionar, observar, imaginar un món, un nou món,un món millor, creat per mi, a la meva mida, tan i com jo vull sense problemes ni guerres, un món ple de colors alegres on no hi hagi pobresa, on tots els infants i adults puguin menjar i gaudir d’un bon aprenentatge. Però llavors te’n adons conta de que res és així, no m’atreviria a dir el contrari, però potser algú o altre hi ha que sí, però no has de mirar la part negativa de les coses, sinó que hem de mirar la part positiva i tirar endavant, i la veritat és que escriguent et desfogues, i mirant per aquella finestra i imaginant-me tot l’ho anterior també.

La fotografia està feta des de l'estudi.